Reflexions sobre la salut i la malaltia
Encara que els professionals del sector biomèdic/biosanitari acceptem clars i definits els conceptes de salut i malaltia en la nostra quotidianitat, solem parlar d’ells sense plantejar-nos la seva definició. És per això, per la qual cosa en aquest post, he considerat plantejar els conceptes de salut i malaltia amb el pretext d’estimular la reflexió i compartir la meva inclinació a no considerar-los conceptes tancats i considerar-los, fins a cert punt, subjectius, graduals i ser conceptes susceptibles a ser distorsionats pels afectes i el seu entorn familiar/social.
La infertilitat, la sordesa, la ceguesa, certs trets dismòrfics, la paresia, la acondroplasia o altres tipus de condrodisplasies, diferents graus de discapacitat intel·lectual, l’epilèpsia, els Trastorns d’Espectre Autista (TEA), certs trastorns autoimmunes o endocrins, la diabetis i un llarg etcètera, són malalties? O, dit d’una altra manera, els individus que tenen aquests símptomes o signes (o característiques), són individus sans o malalts? Són considerades malaltia pels professionals de la salut, atenent a les definicions de salut i malaltia, encara que poden no ser-ho pels afectats o pels seus pares, els qui en alguns casos assumeixen el concepte de malaltia en termes despectius o com un estigma i eviten el terme ‘malaltia’ substituint-ho per ‘problema’, ‘condició’ o ‘alteració’, o bé associen malaltia a la presència de determinats signes o símptomes aguts o temporals, normalment presents en processos patològics que comporten una convalescència.
En el context concret de la genètica i epigenètica, afegit a les causes genètiques i epigenètiques conegudes com a causants de determinades malalties, es suma la susceptibilitat a presentar determinades malalties, fet que aporta una major heterogeneïtat a la definició de l’estat d’un individu que, no presenta un quadre clínic al moment actual, però que, sense ser malalt, és menys sa que un altre sense aquesta susceptibilitat? Són simplement individus sans en els quals programes de prevenció específics estan indicats.
Difícilment es pot parlar de salut sense parlar de malaltia, o parlar de malaltia sense parlar de salut. Citant al Professor Piédrola Gil (1907-1996), acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Medicina des de 1964 i primer editor del llibre Medicina Preventiva i Salut Pública, “La salut és alguna cosa que tothom sap el que és fins al moment que la perd o quan intenta definir-la”. El concepte de salut s’ha associat històricament a l’absència de malaltia i el concepte de malaltia a l’absència de salut. Però aquest enfocament clàssic és en si una indefinició posat que: i) el concepte de salut no és universal i és depenent de la societat; ii) no és possible establir un límit clar entre salut i malaltia; i iii) una definició basada en una negativa no és una bona definició ni és útil.
La definició de salut més acceptada universalment es recull en la Carta Fundacional de l’OMS de 1948, la qual diu que la salut és el “Complet estat de benestar físic, psíquic i social i no només l’absència de malaltia”. Aquesta definició sí està formulada en termes positius, inclou el benestar mental i social com a components de la salut, però obre de nou un debat conceptual ja que: i) pot considerar-se utòpic o inassolible; ii) és estàtica, considerant la salut com un estat quan en realitat és un procés; iii) és en certa manera subjectiva; i iv) salut i benestar poden ser contraris, és a dir, pot haver-hi accions que proporcionin benestar encara que no salut (per exemple, fumar proporciona benestar malgrat ser un hàbit no saludable).
El metge epidemiòleg i de salut pública nord-americà Milton Terris (1915-2002) va introduir dos components a la definició de salut de l’OMS, deixant la definició en “Estat de benestar físic, psíquic i social, amb capacitat de funcionament i no solament l’absència de malaltia”. Aquest s’ha considerat un possible enfocament una mica més funcional de la definició de salut, ja que elimina el terme “complet” de la definició, convertint-la així en menys utòpica, i introdueix “capacitat de funcionament”, agregant així un component objectiu (mesurable).
El concepte de salut segueix sent discutit, sense haver-se arribat a un acord, àdhuc no sent una qüestió banal ja que l’objectiu de l’atenció sanitària és la salut de la població, per la qual cosa és important conèixer en què consisteix la salut i la complexitat del concepte.
En relació a la malaltia, si aquesta correlaciona negativament amb la salut, és d’aquí d’on deriva també la importància de la definició de salut. L’OMS defineix malaltia com a “Alteració o desviació de l’estat fisiològic en una o diverses parts del cos, per causes en general conegudes, manifestada per símptomes i signes característics, i l’evolució dels quals és més o menys previsible”. Altres possibles definicions de malaltia poden ser: i) Desordre, ruptura, procés auto reparador (amb èxit total o parcial), una realitat objectiva-subjectiva que afecta a la persona i al seu entorn i que demanda una manera de viure, en la qual es pren consciència de la pròpia limitació i en la qual es tendeix al restabliment de la salut; o ii) Desequilibri físic, mental i/o social, amb manifestacions objectives i subjectives que fan disminuir la capacitat de la persona per dur a terme les activitats quotidianes diàries i el seu projecte personal, i que obliguen a sol·licitar l’ajuda dels serveis assistencials i dels professionals de la salut.
En conclusió, sembla que parlem del yin i el yang, i que igual que no existeix el bé sense el mal, no existeix la salut sense la malaltia. A partir de la informació de la qual disposo, trenco una llança per la desidealització de la paraula salut i per la desestigmatització de la paraula malaltia, encara que us desitjo a tots que el Any Nou us porti moltíssim més de la primera que de la segona.
Bones,
jo crec que la salut i la malaltia es complementen, i que la salut es definida per un mateix. Pots néixer amb suposades malalties, ja siguin per gens o per que t’ha tocat, però et pots sentir saludable i dir que per a tu estàs bé i tenir salut, perquè tu determines el que es salut, però per a persones més radicals o hipocondríaques per a res que els hi passi, creuran que estan malaltes i que ja no tenen salut.
En definitiva que la salut es el que un vol que sigui, però sempre s’ha de tenir amb compte que va lligada amb la malaltia, i les dues es complementa.
La conclusió que s’ha fet del tema, m’ha semblat la més precisa de totes les que hi ha la món, ja que la salut i la malaltia és complementen, es a dir, si una no existeix, l’altra tampoc i això fa la referència al símbol del ying i el yang.
En resum, estic d’acord amb totes les idees i conceptes que s’han exposat en aquest post, em semblen correctes i ben definides.
🙂
Hola!
En la meva opinió, crec que una malaltia és qualsevol característica que no et permet tenir una vida normal o feliç per a tu. Per exemple, una persona cega no té la mateixa malaltia si viu a Europa que si hi viu a l’Àfrica, perquè en Europa, tot està més adaptat per fer que aquesta qualitat no sigui una malaltia. Però en canvi, una persona que no li agradi el seu cos també pot sentir-se que no és feliç amb el seu cos i per tant tenir una malaltia.
Per tant, per mi, una malaltia es qualsevol cosa que no et deixi tenir una vida normal.
Crec que la definició de salut o malaltia es un camp massa extens per a ser definit, ja que depèn de cada persona, una situació pot ser saludable o no. L’estat psicològic intervé amb un pes incalculable a l’hora de què un individu estigui “saludable” o “malalt”. Hi ha moltes teories i investigacions que afirmen que l’estat d’ànim positiu està relacionat amb la bona salut, com demostren alguns experiments que treballen amb l’efecte placebo. Per tant crec que la salut esta directament relacionada amb l’estat psicològic i que no podrem donar una definició exacte de salut ni de malaltia ja que una persona pot entrar dintre de les característiques de la definició de malalt o saludable sentir-se completament saludable o completament malalt sent el seu cas el contrari.
La salut i la malaltia van relacionades, perque sense salut no hi ha malaltia i a la inversa. Penso que si algú neix amb algun símptome o amb alguna discapacitat o al llarg de la vida li passa algo, no té perque tindre l’etiqueta de malalt, ja que si aquesta persona psicologicament es sent bé, significa que esta agust amb la seva salut i que per ell/a pot fer vida normal, i que creu que no té perque tindre una malaltia. Per aquesta raó, la definició dr malaltia per a mi seria: La malaltia es un simptome o una discapacitat que té una persona que no es sent bé psicologicament amb la seva vida/salut.
Tant la malaltia com la salut son conceptes difícils d’explicar, i també de comparar, però es pot fer de manera indirecta, és a dir, tenir una malaltia i ser una persona malalta són conceptes que normalment relacionem, però realment, quan tens una malaltia, ets una persona malalta? Totes les “condicions” que s’esmenten al segon paràgraf són malalties, però les persones que les pateixen no són persones malaltes. Jo penso que les persones malaltes tenen malalties que es poden erradicar o controlar, com un càncer, però, per exemple, una persona cega té una malaltia però no és una persona malalta, pot ser tranquil·lament una persona sana.
Per tant, els conceptes de salut i malaltia no són contraris, els que si que ho són és els conceptes de persona malalta i persona sana.
En la meva opinió els conceptes de salut i malaltia són complicats de definir i encara més de distingir per diferents motius.
La definició clàssica de salut és l’absència de malaltia. Aquest fet ens presenta un dels primers problemes, què és estar malalt? Tots tenim clar que en certs casos es pateix una malaltia; un virus, una infecció …
No obstant això, per la definició de malaltia també es podria considerar que condicions adquirides durant el naixement i pregnància com problemes genètics, discapacitat física o psíquica o ceguera es tracten d’una malaltia. Això ens presenta amb un problema. Els professionals poden considerar que en efecte és una malaltia però per la persona qui la pateix, per algú qui ha nascut amb una condició com la ceguera, que vol dir això, que tota la vida estarà malalt? Que mai no tindrà salut?
Com es pot veure en aquest exemple les definicions i la distinció entre els dos conceptes no està gens clara. És molt difícil decidir objectivament que és una malaltia o què és benestar, ja que en gran part depèn del que pensa l’afectat. Són estats que poden variar segons la persona i si ens parem a pensar-ho, tractar condicions o discapacitats com a malalties, dir a certes persones que mai estaran sanes, pot arribar a ser una discriminació.
Per tant, no pot marcar-se que és la salut, sinó que depèn de la pròpia opinió i benestar personal de cada persona.
Bones,
gràcies a aquest post he arribat a la conclusió de que la salut i la malaltia es complementen, ja que no existeix una sense l’altre i que la salut es definida per la persona en cuestió. Es una cosa totalment subjectiva.
Una persona amb mal d’esquena pot considerarse saludable, però un altre persona amb el mateix dolor es pot considerar una persona malalta. I no una opinió ni l’altre series incorrectes.
Si tu neixes sense una cama, a ulls d’un altre persona estaras malalt, però a ulls teus no, ja que sempre has sigut així, llavors et consideres sa.
Però el mes important de tot es que sense salut ni hi ha malaltia, ja que si no has estat malalt no saps quin es el teu estat saludable, i si no has estat mai sa no saps que estàs malalt.
Considero que una persona amb ceguesa pot tenir més dificultats al seu dia a dia que una altre que no ho és però, no té una malaltia sinó una deficiència visual. El mateix passa amb l’epilèpsia, un trastorn cerebral o el Síndrome de Down que és un trastorn genètic. Per tant crec que si la gent que es dedica a la medicina no considera que els exemples anteriors siguin malalties és perquè aquestes persones no estan malaltes. Per una altra banda tampoc podem dir que estiguin sanes ja que per “etiquetar-les” hauria de saber el seu cas en concret. De totes maneres si tens una deficiència i la pots cobrir, deixes de tenir una discapacitat perquè la teva vida és igual que la de qualsevol altra persona. Això em fa pensar que, realment, les paraules “salut” i “malaltia” són molt subjectives i que les seves definicions poden variar fàcilment.
Normalment quan escoltem la paraula “malaltia” la relacionem amb que aquella persona no esta bé o que te algun problema i que la paraula “salut” es el total benestar d’un mateix , però, es així realment? Jo penso que no perquè una persona que te una malaltia pot sentir-se sana i al contrari, una persona sana pot sentir-se malalta, tot va relacionat amb com la persona es sent i no com està.
Hola a tots!
La malaltia i la salut són conceptes relatius que depenen de les persones. Una persona que potser està malalta, pot considerar-se sana perquè se sent bé i còmode per complaure les necessitats que li poden sorgir el dia a dia.
No obstant, pensem que una persona que neix amb problemes genètics (per exemple ceguesa, infertilitat…) no ha de ser considerada malalta ja que pot realitzar qualsevol situació de la seva rutina com qualsevol altra.
Pd: ens ha agradat aquest post.
Moltes gràcies a tots pel vostre interés i participació creant debat amb aquest post. Quan el vaig escriure, precissament era aquesta la seva finalitat! Que qui el llegís, s’animés a fer qualsevol reflexió al respecte.
Gràcies per enriquir el debat i no deixeu mai de ser crítics i autocrítics!
Salut! Cristina Camprubí
Hola,
Considero que una malaltia influeix molt en el dia a dia, això si n’hi ha de molt tipus de malalties, però no totes són iguals que altres, com per exemple no és el mateix tindre un refredat que ser sord o tindre ceguera. Avui en dia és molt fàcil estar malalt, i només pots portar una vida sana si controles l’alimentació i fas activitats físiques.
La paraula malaltia no és res dolent per deprimir-te, la meva opinió és que malaltia i vida saludable no es poden definir, ja que pots portar una vida sana i posar-te malalt, i l’endemà fer vida normal.
Després, d’haver llegit aquest post i de reflexionar sobre els conceptes malaltia i salut. Que es pot considerar una malaltia? He arribat a la conclusió que una persona amb una discapacitat o una persona amb mobilitat reduïda, tot i poder tenir més dificultats en certs aspectes, com pot ser l’autonomia, no es poden considerar que pateixin una malaltia, ja que si ho comparem amb la definició de salut de l’OMS: “Estat de benestar físic, psíquic i social, amb capacitat de funcionament i no solament l’absència de malaltia” Són persones que viuen el seu dia a dia, com he mencionat abans, amb certes dificultats, però que es poden considerar saludables, ja que es poden sentir bé físicament, psíquicament i socialment.
Per altra part persones amb les dificultats que he mencionat anteriorment també poden sentir que pateixen una malaltia, ja que potser aquestes dificultats que poden tenir al seu dia a dia, en un lloc on no siguin acceptades, no disposin de l’ajuda necessària per tirar-les endavant o llocs on la societat no les integri dins de la “normalitat”(per exemple privant-les de drets) se sentiran en un estat de benestar.
Per tant en la meva opinió, considero que qui decideix el seu propi estat de salut és el mateix individu, però també influeixen altres factors, com la integració d’aquelles persones a la societat.
Gràcies.
Hola!
Bé, primer de tot potser caldria que ens presentéssim una mica. Com ja et deus haver imaginat, aquesta allau de comentaris en un parell de dies no són perquè sí. El cas és que som alumnes de l’Institut Vidreres de 1r de Batxillerat, dins la matèria de Ciències per al Món Contemporani.
Dit això, els conceptes de salut i malaltia són i han estat força controvertits pel que fa a la seva definició i característiques. És cert que tant l’un com l’altre són termes molt relatius, ja sigui des d’un punt de vista mèdic com el de la societat en general, perquè no tothom entén la salut i la malaltia de la mateixa manera. De fet, aquest últim mot té, en general, unes connotacions més aviat negatives, i qui està considerat malalt per la medicina pot arribar a estar estigmatitzat per l’opinió pública.
A més, molts cops les definicions com les que has comentat són fins i tot contradictòries, demostrant que és molt difícil definir aquests dos conceptes amb una descripció tancada. Per tant, la línia entre salut i malaltia és en moltes ocasions molt fina, i no sempre es pot saber on es troba aquesta ni si, fins i tot, existeix com a tal; ja que segons una opinió o una altra, les circumstàncies del lloc o del moment, un organisme estarà malalt o no, i tot el que això comporta, com ara els diferents tractaments.
Gràcies Arnau per comentar-ho. Sí, m’ho havia imaginat el que em comentes.
En tot cas, m’alegro que hagueu trobat en el meu bloc quelcom d’interés i que hagi obert debat i opinió. D’això es tractava fossin quins fossin els lectors als que els arribés aquesta entrada del meu bloc.
Entrar en aquest debat per escrit és delicat i gens pràctic. El que espero que tingueu en compte és que tot i que les definicions de salut i malaltia són complexes, arrel dels vostres propis comentaris, veureu com efectivament el concepte de la malaltia està estigmatitzat, quan en realitat no hauria de ser així i el de salut sobrevalorat. Com dic, és impossible per mi participar en el debat amb vosaltres per aquesta via. No és l’apropiada a més de que la meva disponibilitat és molt limitada.
Tot i així, us volia fer saber que us agraeixo l’interés i la participació i que podeu estar orgullosos de ser crítics i de la vostra capacitat de debat i opinió.
Bona tarda!
Bona tarda!
Opino, com alguns dels meus companys, que els conceptes salut i malaltia són difícils de definir. Són delicats a l’hora de descriure’ls perquè són molt subjectius. Una persona pot estar sense cap malaltia (per tant, suposadament sana) i sentir-se pitjor que qualsevol persona malalta. Aquí es demostra que l’ambient psicològic i la percepció de l’ambient i de nosaltres mateixos també ens afecta d’alguna manera. Aleshores, que passa a l’inrevés? Quan una persona te qualssevol malaltia terminal però es sent super feliç, amb molts ànims i actua com si no li succeís res, es pot parlar d’una persona malalta perquè te una malaltia o d’una persona sana perquè es troba bé? Això vol dir que els termes anteriorment anomenats són importants però no només ens podem basar en ells per crear la definició.
Quan li diem a algú que pateix ceguera, autisme, van en cadira de rodes, Síndrome de Dawn, de Aspergern, el de Tourette, entre d’altres, que està malalt, alguns familiars s’ofenen o molesten. Per què? Jo penso que és perquè totes aquestes persones poden ser autònomes (amb més o menys dificultat) i no hi són a un hospital constantment, poden fer vida “normal”, el que vol dir que realment estan sanes, aquestes persones senten benestar, no es troben malament per el fet de no veure, no sentir, tenir un cromosoma de més o no poder caminar.
Hi ha malalties amb les que també pots fer vida “normal”, com és el cas de la diabetis o la obesitat, perquè en aquest cas sí es tracta de persones malaltes encara que tinguin benestar?
Opino que la resposta és bastant simple, una persona pot morir per culpa de la diabetis, una persona sorda no morirà per no escoltar.
Quan diem a algú que pateix ceguera, autisme, van en cadira de rodes, Síndrome de Dawn, de Aspergern, el de Tourette, entre d’altres, que està malalt, alguns familiars s’ofenen o molesten. Per què? Jo penso que és perquè totes aquestes persones poden ser autònomes (amb més o menys dificultat) i no hi són a un hospital constantment, poden fer vida “normal”, el que vol dir que realment estan sanes, aquestes persones senten benestar, no es troben malament per el fet de no veure, no sentir, tenir un cromosoma de més o no poder caminar.
Hi ha malalties amb les que també pots fer vida “normal”, com és el cas de la diabetis o la obesitat, perquè en aquest cas sí es tracta de persones malaltes encara que tinguin benestar?
Opino que la resposta és bastant simple, una persona pot morir per culpa de la diabetis, una persona sorda no morirà per no escoltar.
Hola!
En la meva opinió considero que és molt difícil de definir els conceptes salut i malaltia, ja que es plantegen diferents problemes en voler fer una definició certera.
El primer problema ens sorgeix en voler definir que és estar sa, ja que una persona que va néixer amb una malaltia genètica, discapacitat física o psíquica o ceguera mai estarà sana?
La persona que ho té podrà pensar que té una malaltia o no, però segons els professionals ell/ ella té una malaltia. Jo en aquest tema hi veig un cert punt de discriminació, ja que una persona que té una malaltia des del seu naixement no és una persona malalta sinó una persona que podrà tenir una mica més de dificultat en certs àmbits de la vida quotidiana.
En conclusió la salut i la malaltia és una opinió subjectiva, cada persona segons el seu punt de vista dictamina el que és una malaltia per ell.
Trobo la teva reflexió molt encertada, tant la salut com la malaltia són conceptes difícils de definir. La salut és una cosa totalment subjectiva, depèn de cada individu.
Penso que una persona que ha nascut amb una deficiència no s’hauria de considerar malalta, ja que estaran tota la seva vida amb aquesta deficiència, però per a ells no serà una cosa fora de lo normal, ells seran sans socialment, mentalment i psíquicament, encara que en alguns punts de la seva vida es trobin davant d’algunes dificultats.
Considero que cadascú pot definir la salut i la malaltia i no hi hauria cap resposta incorrecta, sinó diferents punts de vista de dos conceptes molt relatius.
Hola!
Doncs en la meva opinió de la salut i de la malaltia es, com s’explica a la conclusió de l’últim paràgraf, dos conceptes que no existirien si no hi existís l’altre, a més a més són molt difícils d’explicar ja que engloben una sèrie de definicions que es mal interpreten per la societat.
Principalment hem de reflexionar sobre com s’ha generalitzat en terme ‘malalt’ quan una persona pateix una condició o anomalia genètica, com per exemple el Sindrome de Down. Aquest sindrome no es una malaltia com la majoria de persones que no s’han plantejat la vertadera definició de malaltia o salut, ja que segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) la salut es un estat de complet benestar físic,mental i social i no només l’absència d’afeccions o malalties, i no necessàriament una persona amb una discapacitat ha d’estar malalt.
La meva opinió és que cadascú pot tenir una percepció diferent del que significa salut i malaltia, ja que depèn molt de la manera de pensar del teu entorn i del teu propi criteri o punt de vista. Per exemple, per a tú una persona amb síndrome de down pot ser una persona que està malalta, però per a aquesta persona, el fet de tenir una vida normal i que el transtorn genètic que té no el condicioni per la majoria de coses que fa, es considera una persona sanan i totalment capaç de seguir la seva vida quotidiana.
Que una persona a simple vista estigui sana no cambia que es pugui sentir malament però que per una simple definición que digui que no té res, no sàpiga com ayudar-se.
Per això crec que és molt difícil de dir si verdaderament una persona està sana o no.
La meva opinió és que cadascú pot tenir una percepció diferent del que significa salut i malaltia, ja que depèn molt de la manera de pensar del teu entorn i del teu propi criteri o punt de vista. Per exemple, per a tú una persona amb síndrome de down pot ser una persona que està malalta, però per a aquesta persona, el fet de tenir una vida normal i que el transtorn genètic que té no el condicioni per la majoria de coses que fa, es considera una persona sanan i totalment capaç de seguir la seva vida quotidiana.
Que una persona a simple vista estigui sana no cambia que es pugui sentir malament però que per una simple definición que digui que no té res, no sàpiga com ayudar-se.
Per això crec que és molt difícil de dir si verdaderament una persona està sana o no.
Crec que la definició de salut o malaltia no podria ser definit com tal ja que és molt extens ells pensaments de cada persona si una cosa la creu malaltia o no. L’estat psicològic de la persona “malata” és molt fundamental, ja que si ell/a es sent bé, ningú li pot dir que esta malament. Crec que la salut esta relacionada amb l’estat psicològic i que no es pot donar una definició exacte de salut ni de malaltia si cada persona té una percepció diferent d’aquestes paraules.