Malalties d’Impressió Genètica
Durant el passat any 2015, un grup de professionals experts en les denominades síndromes d’impressió genètica, vam estar treballant amb intensitat i dedicació en l’elaboració del llibre “Enfermedades de impronta: guías de buena práctica clínica”. Com els seus editors, els Drs. Guiomar Pérez de Nanclares i Pablo Lapunzina, comenten en el prefaci, aquest llibre pretén ser “un llibre de consulta ràpid, estructurat i organitzat sota subtítols que permetin al lector identificar immediatament la patologia d’impressió genètica específica, l’àrea específica de consulta i la possibilitat de trobar en cadascun dels capítols la informació compilada i actualitzada.”
Aquesta guia ha estat creada amb caràcter gratuït i divulgatiu. Tots els seus autors agraïm que sigui difosa i compartida el màxim possible per poder satisfer l’objectiu amb el qual va ser creada: donar a conèixer aquestes rares malalties d’impressió genètica als professionals del sector sanitari i a les famílies.
El següent enllaç us donarà accés online:
“Enfermedades de impronta: guías de buena práctica clínica”
També està disponible en format paper de forma gratuïta fins a esgotar existències. Els interessats només han d’assumir les despeses d’enviament.
A més, amb aquesta entrada del bloc de GenIntegral us ofereixo una breu introducció a l’epigenètica i la impressió genètica.
El terme epigenètica fa referència a canvis covalents reversibles que es donen en la cromatina, és a dir, tant en el DNA com en les proteïnes histones, que regulen l’activitat genètica sense modificar la seqüència de nucleòtids. Aquests canvis són modificacions covalents de la molècula, com l’addició de grups metil en el DNA i l’addició de grups metil i acetil, entre d’altres, en les proteïnes histones. Aquestes modificacions no alteren la seqüència de nucleòtids, és a dir, no modifiquen el codi genètic, sinó que causen modificacions en la conformació de la cromatina, regulant l’expressió gènica.
La cromatina pot adoptar una conformació oberta anomenada eucromatina o bé tancada anomenada heterocromatina. En regions d’eucromatina el DNA és accessible a la maquinària de transcripció pel que gens continguts en aquestes regions són gens potencialment actius. En canvi aquells gens continguts en regions heterocromàtiques no són accessibles a la maquinària de transcripció, per la qual cosa aquesta no pot unir-se al DNA i transcriure el codi genètic a RNA. Per això les regions heterocromàtiques del genoma es consideren inactives pel que a la transcripció es refereix. Amb la intenció d’assimilar aquests canvis conformacionals de la cromatina, que són conseqüència de modificacions epigenètiques, podem imaginar una frase escrita de forma normal, amb puntuacions i espais entre paraules, de la qual podem extreure la informació que conté. Aquest exemple es correspondria amb la situació en regions d’eucromatina. En canvi, aquesta mateixa frase, en una regió d’heterocromatina, encara contenint la mateixa informació, aquesta no pot ser interpretada si es perden els espais i puntuacions.
El terme epigenètica engloba la impressió genètica (anomenada imprinting en anglès), que podem definir com un sistema de regulació de l’expressió gènica, present en espècies de gestació intrauterina, que consisteix a marcar diferencialment, mitjançant modificacions epigenètiques, determinats gens del genoma en funció del seu origen parental, de manera que només s’expressa l’al·lel matern o patern.
Els gens regulats per impressió genètica estan mapats en diversos cromosomes i la seva funció i regulació és important per al correcte desenvolupament neurològic, embrionari i dels teixits extraembrionaris.
Si els gens regulats per impressió genètica són importants per al correcte desenvolupament, és especialment crucial que les modificacions epigenètiques que regulen la seva expressió monoal·lèlica, estiguin presents des de la fecundació i siguin heretades al llarg de la embriogènesi. Per tant, aquestes modificacions epigenètiques específiques d’al·lel, és a dir la impressió genètica, s’estableix durant la gametogènesi de manera que els patrons d’impressió genètica específics d’al·lel matern estan presents en tots els oòcits i els paterns en tots el espermatozoides. Després de la fecundació i al llarg del desenvolupament i de la vida de l’individu, la impressió genètica es manté, assegurant l’expressió monoal·lèlica.
Si es produeix un error o anomalia de la impressió genòmica en el moment del seu establiment en gàmetes o hi ha una errada en el seu manteniment durant el desenvolupament, depenent del gen o gens que quedin desregulats, ja sigui perquè ambdues còpies del gen són actives o bé ambdues siguin silenciades, pot:
- impedir o comprometre el desenvolupament embrionari i/o de teixits extraembrionaris així com el desenvolupament neurològic;
- predisposar al desenvolupament de determinats tipus de càncer, per la sobreexpressió d’oncogens o la no expressió de gens supressors de tumor
- o bé ser causa de síndromes, com la Síndrome d’Angelman, de Prader-Willi, de Beckwith-Wiedemann, de Silver Rusell, de Tremp o la Síndrome de Kagami-Ogata. També han estat associades anomalies de la impressió genètica a la diabetis neonatal transitòria, al pseudohipoparatiroidisme, així com a determinats fenotips de retard motor i/o del creixement pre i postnatal.
